31 de octubre de 2012
Anàlisi
crítica del llenguatge excloent usat en textos de l’administració
pública de la Generalitat Valenciana
- Inmaculada Navarro Tomàs
- Anàlisi crítica del
llenguatge excloent usat en textos de l’administració pública de la
Generalitat Valenciana
-
Critical analysis of gender exclusive language in the Valencian regional government’s public administration documents
Discurso &
Sociedad,
2012, 6(3), 591-610.
Resum
En aquest article tractem els usos del llenguatge excloent en
textos de l’administració pública i, concretament, en edictes de
l’Administració de Justícia de la Generalitat Valenciana. Pretenem
evidenciar com el discurs institucional i de l’administració pública
usa sistemàticament un llenguatge que invisibilitza les dones amb
l’excusa del masculí genèric com a solució ideal. Aquest tipus de
llenguatge esdevé un constructe social potent de gran influència en la
ciutadania i amb una gran projecció social, i els usos lingüístics
excloents que utilitza ajuden a perpetuar el masculí com a gènere del
poder i a crear un imaginari col•lectiu recreat sota la mirada
masculina. Malgrat tot l’acompanyament legislatiu que a hores d’ara
tenim tant a nivell estatal com autonòmic, de poc ens serveixen
aquestes lleis d’igualtat perquè no gaudeixen de l’imprescindible
suport acadèmic. Així doncs, la RAE (Real Acadèmia Espanyola) i l’AVL
(Acadèmia Valenciana de la Llengua) mostren un posicionament clar a
favor dels masculins genèrics més que de les fórmules i estructures
inclusives del llenguatge. L’anàlisi crítica del discurs és
l’instrument que usem per explicar com es porta a cap aquest procés de
construcció de les identitats de gènere en el discurs i que en la
majoria dels casos respon a qüestions més ideològiques que gramaticals.
La trampa està en el fet de pensar que els usos d’un llenguatge
excloent responen a qüestions estrictament lingüístiques, tot
oblidant-nos de les més importants en una societat: les raons
ideològiques i les socials.
Paraules clau: llenguatge excloent, discurs institucional, administració pública, invisibilitzar, ideologia.
Abstract
In this article we show how the gender exclusive language used in
official documents in the Valencian regional government, especially in
the context of the Justice Department, discriminates against women by
systematically making them invisible through the repeated use of the
masculine generic form. This type of language creates a strong social
construct which has a great influence on the general public in the
sense that it helps to perpetuate the idea of the masculine form as the
gender of power and control, an imagined collective dominated by the
masculine view of the world. In spite of attempts at a national and
regional level to legislate in favour of more gender inclusive language
in Spain, reality shows that these laws do not have the academic and
institutional support to be put into practice. The Royal Spanish
Academy (RAE) and the Valencian Academy for Language (AVL) clearly
position themselves in favour of the masculine generic form as opposed
to the adoption of more gender inclusive structures. Critical discourse
analysis is the methodology we use to explain how identities are
constructed through the use of the masculine generic form in the
institutional discourse in Valencia and how in the majority of cases
this gender exclusive language responds to political rather than
grammatical criteria. The paradox is, therefore, how we are led to
believe that gender exclusive language depends entirely on linguistic
questions while overlooking those elements which are of more
fundamental importance in any society: the ideological and social
issues involved.
Keywords: gender exclusive language, institutional discourse, public administration, invisibility of women, ideology